Els nostres contes

Als nens i nenes de Petits B ens agrada molt mirar contes, escoltar-ne... i volem compartir-vos alguns dels contes que més ens han agradat i hem estat llegint aquest primer trimestre. 

Esperem que us agradin tant com a nosaltres!

Andreas Schleicher, Coordinador internacional de l’informa PISA.

Cuadernos de pedagogia. Más allá de PISA, Propuestas de mejora.

Nº 381 Juliol - Agost 2008

Un cop arribada la tercera edició de l’informe PISA, Schleicher pensa que aquesta és la prova que es valora cada vegada més i creu que aquest respecte té a veure amb la sofisticació i complexa prospecció que realitza. De totes maneres, durant l’entrevista feta per Lola Lara, Shleicher en algun moment diu que l’informe PISA té encara moltes limitacions, com podem veure en aquest paràgraf; “se centra en temas escolares importantes como la lectura, las matemáticas y las ciencias, pero otras competencias que resultan mucho más difíciles de evaluar. Por ejemplo la capacidad de los estudiantes de aprender juntes o de colaborar”.

La meva opinió respecte aquesta avaluació, és que, està clar que és important que els nens i les nenes sàpiguen llegir, escriure, tinguin el que es diu “cultura general”, però no ens hem d’oblidar d’aquelles capacitats, habilitats i valors més humans com poden ser l’empatia, la sinceritat, el raonament/pensament, la col·laboració, l’ajuda als altres,…valors que sembla que es vagin oblidant i que per posar l’exemple de Finlàndia, és un país on encara conserven i els donen molta importància.

A l’article Schleicher diu una cosa que em sembla molt interessant; “es comúnmente aceptada en las escuelas la importancia de potenciar la colaboración entre estudiantes. Sin embargo, al final del curso, reciben un certificador de notas individual”.

Per últim penso que és important destacar també idees de Schleicher com són que no cal copiar el model del sistema educatiu de Finlàndia, sinó que cada país ha de trobar el seu, amb idees incorporades d’altres països pioners com són Finlàndia, Japó, Corea del Sud,… i que Espanya, en 40 anys ha evolucionat molt en educació, i que cal seguir lluitant per arribar a llocs més alts en l’infrome PISA, no només per ser un país més ric educativament parlant, sinó perquè tota aquesta millora influirà en la societat, en la seva manera d’actuar, i les coses aniran canviant poc a poc. De totes maneres, segons l’entrevistat, aquests canvi educatiu “pasa por dejar margen de maniobra al profesorado”, és a dir, no donar tantes instruccions sobre continguts i deixar que desenvolupin i incorporin el concepte de millora de les competències ja que, sense un professorat de qualitat no pot haver qualitat en l’ensenyament.

Las claves del éxito en Finlandia

Cuadernos de pedagogia. Más allá de PISA, Propuestas de mejora.

Nº 381 Juliol - Agost 2008

L’article “Las claves del éxito en Finlandia”, ens parla com bé diu el nom, de tot allò que la societat finlandesa fa per tal d’ocupar durant 14 anys, els llocs més alts en la classificació dels països segons les competències bàsiques analitzades a l’informe PISA.

Després de llegir l’article, les idees principals que he extret són les següents:

-          Valors de la societat finlandesa.

-          La unió de la família, l’escola i les institucions socioculturals.

-          La família com agent socialitzador més important.

-          Les institucions socioculturals.

-          L’escola.

La primera idea principal, fa referència a la importància que dóna la societat finlandesa als seus valors. Aquests es basen en la valoració de les persones pel que són, pel que fan, en l’ampliació dels marges de llibertat dels ciutadans, l’accessibilitat als serveis i a l’administració, a l’ecologia, a la igualtat d’oportunitats, entre altres. Aquests valors juntament amb el sentiment de nació i les ganes de que tothom els senti seus i els accepti, és el que fa que hi hagi tants espirants per la professió de mestre. Segons l’article “el mayor honor para un ciudadano o ciudadana finlandés es ser profesor, ya que es el profesorado, junto con la familia y la institución que ayuda a mantener su cultura y su nación” .

En segon lloc, hi ha la idea de que la família, l’escola i les institucions socioculturals uneixen els seus esforços per tal de garantit un procés de construcció cognitiva en cadena, és a dir, que no es deixa a l’escola com a única institució educativa, sinó que totes elles i en general la societat té clar que l’educació cal impartir-la tant a casa (família), com a l’escola, com a les diferents institucions socioeducatives com poden ser les biblioteques o la televisió.

Cal dir però que aquesta unió és possible gràcies als diferents mecanismes de l’Estat que garantitzen la compatibilitat laboral amb la vida familiar, i les diferents xarxes de biblioteques, l’accessibilitat, la connectivitat i la gestió que aquestes tenen.

Un cop comentada la unió entre els diferents agents socialitzadors, cal parlar de cadascun d’ells per separat.

En primer lloc, la família. Aquest pels finlandesos és l’agent socialitzador més important, és a dir, que la família finlandesa es considera la primera responsable de la educació dels seus fills i filles. Té una estructura postpatriarcal i la domina el valor luterà de la responsabilitat sobre la pròpia vida. És per tota la importància que veiem que se li dóna, que l’estat garanteix la compatibilitat entre la vida laboral i la familiar.

Les institucions socioculturals, tenen una màxima implicació en la societat. A l’article ens parlen de dos clars exemples que estan a l¡ordre del dia dels infants i adolescents, les biblioteques i la televisió. Les primeres, com ja he dit abans, estan connectades dins d’una gran xarxa i estan gestionades per professionals. Tot això i gràcies a que els infants veuen com els seus pares i mares són lectors diaris de llibres i que acudeixen amb ells a les biblioteques, ajuda a la competència lectora. Per altra banda, la televisió també ajuda a aquesta competència lectora ja que com diu l’article, “ofrece siempre toda su programación en la lengua original” i això potencia enormement el seu interès per la lectura a més de fomentar l’aprenentatge d’altres llengües estrangeres.

Per finalitzar, l’escola és una institució educativa molt important. Dins d’aquesta cal parla de l’escola com a tal, és a dir, de les classes, la metodologia,... i dels professionals que les formen. Fent referència a les classes veiem que els infants comencen l’escola als 7 anys “y no aprenden a leer en ningún caso hasta esa edad”.

L’escola finlandesa s’estructura en educació primària (de primer a sisè) i educació secundària (de setè a novè). La ràtio de professor/a – alumne/a és més baixa que a Espanya, l’atenció a la diversitat es du a terme mitjançant dos professors per aula i en el cas que es detecti un infanta amb NEE, des del primer curs té professors/es de recolzament continuat (generalment dins de l’aula) al llarg de la seva escolaritat.

Les classes són de 45 minuts, com ja estan portant a terme escoles catalanes com Súnion, el llibres i el material escolar són gratuïts per a tothom com també els psicòlegs i logopedes especialitzats dins dels centres.

Fent referència als professionals educatius, aquests han de passar per un extraordinari procés de selecció i formació ja que hi ha molts candidats per les poques places que ofereixen les universitat. Un cop ja formats, els docents són seleccionats a les escoles pels directors i els més competents es situen als primers cursos perquè ajudin a estructurar el procés de lectura, escriptura i pensament dels seus alumnes. Els professors amb més habilitats estratègiques d’aprenentatge realitzen feines de recolzament als alumnes amb NEE.

A diferència d’Espanya, l’estat central té un pes limitat en l’educació. És el responsable del currículum entre el 10% i el 30% i la resta l’estructura el municipi i el propi centre.

Per finalitzar, m’agradaria posar d’exemple un país el qual també són pioners amb les competències bàsiques però que ho aconsegueixen d’una altre manera molt diferent, Corea del Sud. Em sembla interessant doncs, posar com a exemple el programa de 30 minuts “el preu de ser els primers” emès el dia 15 de gener del 2012.

UN CURRICULUM BIMODAL

Característiques bàsiques d’un currículum bimodal

• -   Currículum adaptable i flexible en funció de l’edat dels infants, les característiques del grup i de l’assignatura.
• -        Instrument de coneixement i informació accessible.
• -        Potenciador del desenvolupament integral dels infants

M’estic convertint amb un “I-person”?

Tenint en compte que considerem una “I-person” com una persona que ha integrat els “i-phone”, “i-pad” a la seva vida quotidiana, no considero que m’estigui convertint en aquest tipus de persona, ja que de moment, i sembla que va per llarg, no tinc “i-phone” ni altres instruments que em facilitin l’accés a l’Internet es 24 hores al dia, ni la comunicació tot el dia.

De moment, encara no tinc la necessitat d’obtenir aquests instruments, ni de convertir-me amb una “i-person”, però la veritat és que cada cop serà més difícil prescindir d’aquestes màquines, ja que en un futur, i no gaire llunyà, estar connectat les 24 hores, serà gairebé imprescindible per tothom i a més a més, serà més accessible, ja que ara per ara a vegades tenir un “i-phone” o qualsevol altre màquina amb aquestes característiques, és complicat i difícil perquè encara són cars, però d’aquí uns anys, serà una eina més pel nostre dia a dia.

Com faré la meva memòria auxiliar?

Considerant la memòria auxiliar com un entorn a Internet que facilita la informació, els contactes i les eines necessàries per tal d’obtenir informació, “com una gran bibioteca-agenda-taller que podem anar omplint amb documents i eines pel procés de la informació”,  la meva memòria auxiliar fins ara, ha estat un document del Word, on havia anat posant adreces electròniques, documents, vídeos que em semblaven interessants o en moments que no tenia l’ordinador, una llibreta personal.

És veritat però, que no sempre portes aquesta llibreta, i encara menys l’ordinador (encara no tinc un mòbil amb connexió a Internet) i per tant trobo els blocs, o altres pàgines webs personals, com un recurs útil per tenir a mà i sempre que vulguis tot la informació abans trobada.

Tot i això, encara no sé com faré la meva memòria auxiliar. No tinc molt clar que m’acabi d’agradar la funció del bloc, el qual tothom el veu, ja que sóc una persona que té molt present a les altres persones, i em fa “vergonya” penjar coses perquè les vegi tothom. Així doncs, hauré de provar aquesta eina nova que m’he fet, i sinó m’agrada, buscar una altre que sigui accessible sempre que la necessiti.

  

Es podria aplicar el currículum bimodal a l’educació primària i a la ESO?

Aquest currículum es podria aplicar a les aules d’educació primària i d’educació secundària, ja que només implica, que es facin bàsicament dos tipus d’activitats;

-          Activitats de memorització de vocabulari imprescindible i de vocabulari desitjable.

-          Activitats de realització bàsiques i d’activitats avançades.

Segons l’article, el que permet aquest currículum és que, aquells alumnes amb dificultats per la memorització, puguin tirar endavant els seus exercicis i exàmens amb l’ajuda d’Internet com a font d’informació, amb les paraules memoritzades (entre 50-100), la memòria auxiliar personal i individual i les experiències pròpies, i no es desmotivin i per tant acabin els seus estudis, fent que el fracàs escolar sigui menor.

S’ha creat aquest nou currículum, ja que l’educació, des de sempre i fins ara, pretén potenciar un desenvolupament integral dels infants i transmetre la cultura, a partir d’un currículum que actualment veiem una mica antiquat, ja que hem entrat a la Era d’Internet amb una nova cultura.

Així doncs per tal de potenciar aquest desenvolupament integral dels alumnes, resulta fonamental també, fomentar la reflexió, el diàleg, els valors i la ètica, i les diferents intel·ligències, com la emocional i no només la intel·lectual, ja que també cal que els alumnes tinguin una autoestima positiva d’ells mateixos, autoconfiança, i força de voluntat. Per tal de poder dur a terme aquest desenvolupament, caldrà doncs, l’acció tutorial de cada professor, creant una base sobre la qual s’assentarà el currículum bimodal.

TIC; què sé i que vull saber

De les TIC, diferenciaré entre les noves tecnologies com a objectes i programes i la idea de l’aplicació d’aquestes en les aules.

Per començar, vull dir que les noves tecnologies m’agraden i les uso sovint. Normalment utilitzo i ser fer funcionar els ordinadors, els mòbils, i altres “màquines” de casa com el DVD, els aparells de música com les minicadenes. Crec que sóc una persona que no se li donen malament les noves tecnologies i que aprèn força ràpid, però de totes maneres, en aquest sentit, m’agradaria aprendre nous programes d’ordinador, i saber-me moure per Internet més ràpid.

Per altra banda, fent referència  a la idea comentada anteriorment respecte a l’aplicació d’aquestes a les aules, no veig la part positiva d’aquest projecte i per tant, el que voldria saber és; la utilització de nous programes i el funcionament de màquines noves i sobretot aprendre deixar-me xopar per la idea de que l’aplicació de les noves tecnologies a les aules és òptima per l’aprenentatge i per tant aprendre el bon us d’aquestes per les aules, ja que el que desitjo, és que els infants amb els quals treballi, tinguin un aprenentatge bo i que tinguin com més desenvolupament i aprenentatge millor.

Presentació

Berta Lajara (14 de maig de 1991, Barcelona) estudiant d’educació infantil a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va iniciar els seus estudis a l’escola Solc on a estudiar d’educació obligatòria i el Batxillerat al centre Súnion, que li va obrir les portes a noves idees i principis, però no va poder entrar a la Universitat pel camí de la selectivitat i es va posar a fer un cicle de grau superior d’educació infantil al centre CEIR-ARCO.

Des de ben petita, és una persona simpàtica, agradable, riallera, solidaria i tossuda, tots ells adjectius que li han sigut beneficiosos per tal de realitzar i aconseguir els seus somnis i objectius proposats fins ara.

Professionalment té experiència amb infants, el que més li agrada en aquest món. Té moltes ganes de seguir treballant amb aquesta àmbit i aprofundir amb la seva formació i experiència.

Les coses amb que gaudeix i amb les quals intenta ocupar el seu temps lliure, són diferents, però totes tenen com a objectiu, riure i fer riure.